En Marc ve de visita!!

en marc arriba
:*

en una "grillata" erasmus

el de la dreta és Italià! Mola eh!

tàndem :P

marxant de la resi :_(


Aquest cap de setmana ha vingut en Marc a fer-me una visita. Dos dies curtíssims però plens d’emoció i tendresa.

Ha conegut Pàdova, una ciutat que durant el curs està plegada d’estudiants i on els dies són càlids però a les nits refresca, sobretot a l’hivern així que em sembla que del fred no se’n salvarà ningú!

La Basílica del Santo, el Prato della Valle (la plaça més gran d’Europa) la zona universitària, la residència, l’ambient erasmus, la festa…i ens hem mogut amb autobus i també amb la bicicleta que ara és el meu vehicle habitual!!!

Ha sigut breu, però ha pogut donar una ullada allà on estic vivint aquesta temporada i ha conegut els meus nous companys de batalles, d’estudi i de festa. Tots som de llocs diferents però una experiència idèntica ens ha unit i ens ajuda a tots a fer-ho molt més fàcil i divertit.

He començat una nova vida, però el que l’envolta la fa molt més planera ja que en un principi semblava ser una enorme muntanya.

Gràcies a tots i sobretot gràcies a tu amor per fer que tot això sigui més fàcil, ara ens sentim més aprop i pots saber on vaig i què faig durant els dies d’aquesta nova vida.

T’estimo.

5 Comentaris:

Kram ha dit...

Mai el temps m'havia passat tant de pressa, mai un cap de setmana se'm havia fet tant curt! Però poder viure part de la teva experiència al teu costat i recuperar per uns dies el teu suau tacte, el teu dolç gust i el teu fresc perfum; ha escurçat la distancia que ens separa.

Gràcies amor per aquests dies tant bonics, gràcies amor per deixar-me formar part de la teva vida.

T'estimo

Jordi Colomines i Companys ha dit...

Universia i la Margarida


El passat dilluns, 20 d’octubre de 2008, vaig assistir a un acte acadèmic celebrat a la Universitat Complutense de Madrid en nom de la Margarida. Anava a recollir l’acreditació de a la concessió de la Beca Fernando Alonso de Mobilitat Internacional. Un fet que em va sorprendre, sobretot pel no haver-nos adonat de la importància del que anava a fer.

Aquest blog, que en Marc li havia preparat amb gran estimació i delicadesa, estava pensat com un pont de lligam entre la vida quotidiana de la “Noia de la perla”, la Margarida, a Padova i nosaltres, els que hem restat aquí esperant el seu retorn. Un mitjà a través del qual s’estableix lligams i punts de connexió.

Vull aprofitar aquest espai per donar a conèixer un fet que té molt a veure amb aquesta manera de fer de formigueta tenaç i constants que és aquesta noia.

En el món universitari hi ha beques i ajudes universitàries. No són el mateix. Unes, les beques, requereixen un esforç personal per tal d’obtenir-les, una dedicació i la presentació d’un resultat que serà valorat i en funció d’això s’obté la beca o no. Les altres, les ajudes econòmiques, només cal complir amb els requisits exigits i és suficient. En tot cas el treball ha estat previ.

Quan la Margarida va plantejar la possibilitat de demanar la Beca Fernando Alonso de mobilitat internacional varem veure la seva part econòmica i poca cosa més. No havia sentit a parlar abans d’aquestes beques. I ara sé perquè. Perquè és la primera vegada que es donen. El nom de Fernando Alonso, una operació de màrqueting del Banc Santander, qui fa de mecenatge de les beques, havia fet ombra al que realment són aquestes beques i el que volen aconseguir. Valoren el currículum de l’estudiant i el rigor i qualitat del treball presentat

Sentint els parlaments dels membres de la mesa m’he adonat que aquestes beques busquen tenir un prestigi comparables amb d’altres de gran prestigi pels qui les aconsegueix. El temps dirà si ho aconsegueixen, però el primer pas ja és fet. Per ara el primer graó és molt prometedor i la Margarida en forma part sense saber-ho.

Dins l’auditori Ramón y Cajal de la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid, els cinc membres de la mesa en varen explicar que eren les beques i quins criteris s’havien seguit per seleccionar 300 treballs dels 2.562 presentats provinents de 70 universitats. Eren dades que sorprenien. Qui formava part del jurat era l’altra de les sorpresa. Un jurat presidit per Elisa Pérez Vera, catedràtica de dret internacional privat, rectora de la UNED i magistrada del Tribunal Constitucional i compost per 5 catedràtics més, com en Ramon Capdevila catedràtic de mecànica de la Politècnica de Catalunya, un membre del Banc Santander que es qui fa el mecenatge i una secretaria. I la darrera sorpresa i la més grossa fou els criteris valoratius. Era i és evident que no havia copsat de que anava aquesta beca.

Fou un acte senzill i solemne on es reconeixia l’esforç personal de 300 persones que havien fet un estudi seriós i original d’un aspecte de la Seguretat vial relacionat amb la seva carrera.

La Margarida, com que és així, no ho explicarà. I si no insistim serà capaç de no posar-ho ni en el seu currículum. És per això que he volgut explicar aquest fet i que tothom ho sabés.

Moltes felicitats Margarida.

Perdonem per explicar coses teves en públic. T’estimo.

El teu pare.

Anònim ha dit...

MOLTÍSSIMES FELICITATS MARGUI!!!estic molt contenta per la concessió de la beca, tot i que espero que menys que tu;p 1ptonàs enorme i ENHORABONA PEL CAMÍ QUE VAS RECORRENT, a poc a poc!!!!!

Alba

Anònim ha dit...

Hola bonicaaaa!! Que bé saber de tu!!(bé, de fet la culpa és meva per no haver entrat abans..perdó!).
M'alegra tant veure't tan feliç, que aquesta nova etapa t'està aprofitant i sobretot, aquesta cara de felicitat a les fotos per la visita d'en marc,jejeej!Hi ha un abans i un després eh!Segur que us ha ajudat molt als dos a portar-ho millor, i ja veuràs que en un obrir i tancar d'ulls et tornem a tenir per aquí entre nosaltres!!
I sobretot...FELICITATS per la beca!!!Jo de fet no en sabia res (i pel que comenta el teu pare, ja veig que no és res estrany...), però pensa que has d'estar molt orgullosa de les coses que aconsegueixes, i més aquestes que te les has treballat, que avui en dia ningú regala res, i quan es reconeix la feina ben feta, s'ha d'anar amb el cap ben alt!!!

I res, per les terres garrotxines no ha canviat gaire res. Ja ha arribat el fred, ja tenim la castanyera al Firal, les botes als peus i les jaquetes a sobre,jejeje!
Aquest cap de setmana van ser Fires de Girona, vaig anar-hi dissabte, 1r concert Toni Beiro i després barraques fins tard!!
Ja t'explicarem com ha anat la castanyada Weke (et trobarem a faltar, d'això no en dubtis ni un instant!), però ja farem un brindis per tu,ok nineta??
Doncs res, ja t'he fotut la pallissa, ara ja entraré més sovint! ;-)

Mil petons, abraçades i molts ànims!!!

*Júdit*

Marga ha dit...

Júuuuuuudiiiiit!!!Gràcies pel comentari m'ha fet molta ilusió i res de pallissa home!!!
aquí comença a fer un fred que pela i tot el dia plou i plou i plou....i em recorda al fred d'Olot com l'enyoro!!!!
us trobo molt a faltar als wekes espero que us ho passeu bé a la castanyada no feu gaire maaaaaal!!!!
un petonet enorme a tots

Publica un comentari a l'entrada