Un mes després
Sembla mentida!! En un obrir i tancar d'ulls ja ha passat un mes i jo me l'he començat a fer casa meva, els carrers, la gent, la vida del dia a dia, les festes, l'anar a comprar, anar a classe, estudiar, fer el dinar, el sopar....són tot un munt de coses que dins d'aquest mes han anat guanyant terreny dins la meva quotidianitat.
Fa un mes que sóc aquí que ja em sembla bastant de temps però no ha passat pas lent sinó el contrari, sembla que porti mitja vida aquí però en poc temps m'he adaptat a un món nou que comença a agafar forma, no deixant de banda que el que tenia fa dos dies l'enyoro més que res en aquest món.
Trobo a faltar la meva habitació, els carrers de Llavaneres, la seva gent, els amics, la família i sobretot a tu Marc que m'estimes en la distància però ara més fort que mai.
Gràcies a tots per fer la meva vida tant especial, perquè ara des d'aquí és diferent, però el que la rodeja (que és el més important) segueix sent el mateix de sempre.
Gita a Verona
Com un ramat d’ovelles, una gran quantitat d’estudiants erasmus vam omplir els carrers de la ciutat de Romeu i Julieta. Érem un munt de gent, tots de llocs i procedències diferents!
El dia era fantàstic, feia sol i vam anar gairebé tot el dia en màniga curta que és tot un privilegi!
Vam passejar per tot Verona durant gairebé més de sis hores; jardins, places, carrers, castells, la famosa Arena…fins i tot vam tocar la teta de la Julieta que diuen que porta sort!
Verona és una ciutat que al igual que Pàdova forma part de la regió del Vèneto i té 260.000 habitants. El seu nucli antic conserva un aspecte medieval i es troba a l'oest del riu Adige.
Bé, aquí us deixo algunes fotos perquè pogueu disfrutar des d’aquí de la bellesa de la ciutat de Verona.
En Marc ve de visita!!
en marc arriba
:*
en una "grillata" erasmus
el de la dreta és Italià! Mola eh!
tàndem :P
marxant de la resi :_(Aquest cap de setmana ha vingut en Marc a fer-me una visita. Dos dies curtíssims però plens d’emoció i tendresa.
Ha conegut Pàdova, una ciutat que durant el curs està plegada d’estudiants i on els dies són càlids però a les nits refresca, sobretot a l’hivern així que em sembla que del fred no se’n salvarà ningú!
La Basílica del Santo, el Prato della Valle (la plaça més gran d’Europa) la zona universitària, la residència, l’ambient erasmus, la festa…i ens hem mogut amb autobus i també amb la bicicleta que ara és el meu vehicle habitual!!!
Ha sigut breu, però ha pogut donar una ullada allà on estic vivint aquesta temporada i ha conegut els meus nous companys de batalles, d’estudi i de festa. Tots som de llocs diferents però una experiència idèntica ens ha unit i ens ajuda a tots a fer-ho molt més fàcil i divertit.
He començat una nova vida, però el que l’envolta la fa molt més planera ja que en un principi semblava ser una enorme muntanya.
Gràcies a tots i sobretot gràcies a tu amor per fer que tot això sigui més fàcil, ara ens sentim més aprop i pots saber on vaig i què faig durant els dies d’aquesta nova vida.
T’estimo.
Camins
Quan el cami que hi ha a les teves espatlles es mes llarg que no pas el que tens al teu davant, veus una cosa que no havies vist mai abans el cami que has recorregut no es pas recte, sino ple de bifurcacions.Tot al llarg de les bifurcacions del teu cami trobes altres vides, coneixer-les o no, viure-les a fons o be deixar-les estar.
A cada pas hi ha una fletxa que indica una direccio diferent, d-alla en surten diferents trencants.Alguns d-aquests els agafes sense adonar-te-n, alguns altres ni tan sols els veus.Els deixes de banda ja que no saps on et porten, si cap algun indret pitjor o millor, no ho saps,pero el que si saps es que l-eleccio l-has fet tu i nomes tu. I aixo et fa sentir satisfet.
Vida a Padova
Cada dia va seguint el seu curs i la rutina comença; llevar-se d'hora, agafar el bus, anar a classe, treballar una mica..però quan es fa fosc..ens reunim uns quants. Cada vegada més, tots amb ganes de compartir experiències i xerrar fins altes hores de la nit i si es pot, sortir al centre a conèixer més gent encara.
L'enyorança que en un principi era un pèl amarga, es va fent cada vegada més dolça i tendra. El dia a dia et té el cap ocupat però en cap moment t'esborra el record de tots aquells que t'estimes i que trobes a faltar.
Estic vivint una nova vida on cada dia és millor, cada dia és diferent i aprens més coses.
L'italià va millorant. Entendre'l es va fent més fàcil i també parlar-lo.
Els dies es fan cada vegada més curts i més interessants, divertits i agradables.
I poc a poc vaig veient que ha estat una bona elecció viure aquesta experiència. La disfrutaré al màxim.
Primers dies...
Després de voltar per tot Padova per fer gestions, per fi m’he instal·lat a la meva nova habitació.
Començo dons la meva vida aquí, a viure cada dia una nova aventura on del que es tracta és conèixer gent, conèixer la ciutat i disfrutar una mica de la festa, a part d’estudiar una mica esclar.
Aquí tot és molt bonic. Padova té 200.000 habitants 60.000 dels quals són estudiants. Us ho podeu creure?
É s cert que sortir de la rutina agrada a tothom. Però quan ets fora de casa i lluny dels teus enyores tot allò que t’has fet teu amb el pas del temps.
He fet les primeres amistats, alguns italians, alemanys, de Bèlgica i fins i tot un noi de Togo que parla un italià bastant bò. Però la majoria són espanyols i valencians.
Curiositat barrejada amb ilusió i una mica de nervis. La por i la intriga dels primers dies va desapareixent. A vegades quan estic sola m’entristeixo, però tot és qüestió de donar-li la volta i pensar que tot consisteix en una experiència nova i que s’ha d’aprofitar al màxim.
Aquesta setmana començo les classes. Bé, de fet aquesta tarda, però no sé quan podré d’una vegada conectar-me a internet perquè aquí es prenen les coses amb moltíssima calma.
La residència consta de 5 edificis amb més de 20 habitacions algunes de les quals són dobles així que ja us podeu imaginar el munt de gent que som i que ens trobem amb la mateixa situació.
Bè, tinc el temps limitat perquè soc en un internet point.
Un petò a tots. Pròximament tindreu mes noticies meves.
Ah, i gracies pels comentaris. Us trobo molt a flaltar.