Com una gota d'aigua
Una gota d’aigua llisca per la pedra. És petita, poruga, indefensa, gairebé no es veu. Poc a poc va fent el seu camí. S’entrebanca, però torna a formar-se amb més força. Passa per tots els racons, fent-se més resistent, més calmada, però també més segura de sí mateixa.
Avança amb decisió, volent resseguir, descobrir, i conèixer-ho tot, però encara amb cautela, per no trobar-se amb allò que l’atemoreix i la fa tremolar com una fulla, que la fa dubtar i la fa tornar a ser diminuta.
Té ganes de veure molt de món, surt del seu niu tota sola però decidida a fer un pas que per ella és important, és com un repte que la fa ser més gran, que l’encoratja a millorar cada dia una mica més.
Pors i temors van quedant enrere, van disminuint i relativitzant-se, mentre que l’esforç, l’atreviment, la valentia i el coratge es van convertint en els protagonistes de la nostra història.
La inseguretat ha fet de malson durant molt de temps, ha fet defallir tot el que s’havia anat aconseguint.
Però les grans virtuts assolides amb la maduresa han fet guanyar la batalla amb honor i prestigi.
Petites coses omplen el cor d’una persona que surt per primer cop de casa seva. Una persona insegura, poc convençuda del que és capaç i que no s’estima prou a sí mateixa.
Una nova vida per uns dies, unes setmanes, uns mesos que seran diferents de tots els altres i plens de reptes, esforços, experiències, que dia a dia ompliran allò que és mig ple però que cal acabar-ho d’omplir per poder aconseguir allò que et fa sentir còmode i satisfet de tu mateix.
Una altra ciutat, una altra llengua, unes noves amistats, uns nous objectius per assolir.
Cada dia és un misteri. Què passarà avui? Et preguntes.I quan vas a dormir vols gravar-ho tot en la memòria per por d’oblidar-ho i a la vegada notes la distància que et separa dels que estimes i converteix el son en un gust agredolç que et posa la pell de gallina.
Una experiència com l’Erasmus ha representat per mi un immens llistat de sensacions gairebé inexplicables, indescriptibles. Bé, de fet això és el que les fa meravelloses.
En Marc ve de visita!!
en marc arriba
:*
en una "grillata" erasmus
el de la dreta és Italià! Mola eh!
tàndem :P
marxant de la resi :_(Aquest cap de setmana ha vingut en Marc a fer-me una visita. Dos dies curtíssims però plens d’emoció i tendresa.
Ha conegut Pàdova, una ciutat que durant el curs està plegada d’estudiants i on els dies són càlids però a les nits refresca, sobretot a l’hivern així que em sembla que del fred no se’n salvarà ningú!
La Basílica del Santo, el Prato della Valle (la plaça més gran d’Europa) la zona universitària, la residència, l’ambient erasmus, la festa…i ens hem mogut amb autobus i també amb la bicicleta que ara és el meu vehicle habitual!!!
Ha sigut breu, però ha pogut donar una ullada allà on estic vivint aquesta temporada i ha conegut els meus nous companys de batalles, d’estudi i de festa. Tots som de llocs diferents però una experiència idèntica ens ha unit i ens ajuda a tots a fer-ho molt més fàcil i divertit.
He començat una nova vida, però el que l’envolta la fa molt més planera ja que en un principi semblava ser una enorme muntanya.
Gràcies a tots i sobretot gràcies a tu amor per fer que tot això sigui més fàcil, ara ens sentim més aprop i pots saber on vaig i què faig durant els dies d’aquesta nova vida.
T’estimo.
Vida a Padova
Cada dia va seguint el seu curs i la rutina comença; llevar-se d'hora, agafar el bus, anar a classe, treballar una mica..però quan es fa fosc..ens reunim uns quants. Cada vegada més, tots amb ganes de compartir experiències i xerrar fins altes hores de la nit i si es pot, sortir al centre a conèixer més gent encara.
L'enyorança que en un principi era un pèl amarga, es va fent cada vegada més dolça i tendra. El dia a dia et té el cap ocupat però en cap moment t'esborra el record de tots aquells que t'estimes i que trobes a faltar.
Estic vivint una nova vida on cada dia és millor, cada dia és diferent i aprens més coses.
L'italià va millorant. Entendre'l es va fent més fàcil i també parlar-lo.
Els dies es fan cada vegada més curts i més interessants, divertits i agradables.
I poc a poc vaig veient que ha estat una bona elecció viure aquesta experiència. La disfrutaré al màxim.
Primers dies...
Després de voltar per tot Padova per fer gestions, per fi m’he instal·lat a la meva nova habitació.
Començo dons la meva vida aquí, a viure cada dia una nova aventura on del que es tracta és conèixer gent, conèixer la ciutat i disfrutar una mica de la festa, a part d’estudiar una mica esclar.
Aquí tot és molt bonic. Padova té 200.000 habitants 60.000 dels quals són estudiants. Us ho podeu creure?
É s cert que sortir de la rutina agrada a tothom. Però quan ets fora de casa i lluny dels teus enyores tot allò que t’has fet teu amb el pas del temps.
He fet les primeres amistats, alguns italians, alemanys, de Bèlgica i fins i tot un noi de Togo que parla un italià bastant bò. Però la majoria són espanyols i valencians.
Curiositat barrejada amb ilusió i una mica de nervis. La por i la intriga dels primers dies va desapareixent. A vegades quan estic sola m’entristeixo, però tot és qüestió de donar-li la volta i pensar que tot consisteix en una experiència nova i que s’ha d’aprofitar al màxim.
Aquesta setmana començo les classes. Bé, de fet aquesta tarda, però no sé quan podré d’una vegada conectar-me a internet perquè aquí es prenen les coses amb moltíssima calma.
La residència consta de 5 edificis amb més de 20 habitacions algunes de les quals són dobles així que ja us podeu imaginar el munt de gent que som i que ens trobem amb la mateixa situació.
Bè, tinc el temps limitat perquè soc en un internet point.
Un petò a tots. Pròximament tindreu mes noticies meves.
Ah, i gracies pels comentaris. Us trobo molt a flaltar.
Apunt per marxar!
Quan un es troba davant d'un repte, sempre apareix la por i la incògnita que produeix sortir fora del teu món que t'has anat creant amb la quotidianitat del dia a dia. Se sol dir que tot allò que és nou impressiona, potser perquè no ho controles? O perquè està fora dels teus propis esquemes? Molt probablement. Però el que sí que és cert és que innovar ajuda a madurar, ajuda a créixer, t'aporta coses noves que aniràs emmagatzemant dins el teu cap com fotografies d'un àlbum que no vols que acabi mai.
En moments com aquest on s'ha de sortir de la rutina i d'allò que sol ser habitual, és quan més necessites als que t'envolten. I llavors te n'adones de la gent magnífica que tens al costat i que t'anima a viure una experiència com aquesta És aleshores quan aquesta por es va calmant i la il·lusió poc a poc va treient el cap.