Com una gota d'aigua
Una gota d’aigua llisca per la pedra. És petita, poruga, indefensa, gairebé no es veu. Poc a poc va fent el seu camí. S’entrebanca, però torna a formar-se amb més força. Passa per tots els racons, fent-se més resistent, més calmada, però també més segura de sí mateixa.
Avança amb decisió, volent resseguir, descobrir, i conèixer-ho tot, però encara amb cautela, per no trobar-se amb allò que l’atemoreix i la fa tremolar com una fulla, que la fa dubtar i la fa tornar a ser diminuta.
Té ganes de veure molt de món, surt del seu niu tota sola però decidida a fer un pas que per ella és important, és com un repte que la fa ser més gran, que l’encoratja a millorar cada dia una mica més.
Pors i temors van quedant enrere, van disminuint i relativitzant-se, mentre que l’esforç, l’atreviment, la valentia i el coratge es van convertint en els protagonistes de la nostra història.
La inseguretat ha fet de malson durant molt de temps, ha fet defallir tot el que s’havia anat aconseguint.
Però les grans virtuts assolides amb la maduresa han fet guanyar la batalla amb honor i prestigi.
Petites coses omplen el cor d’una persona que surt per primer cop de casa seva. Una persona insegura, poc convençuda del que és capaç i que no s’estima prou a sí mateixa.
Una nova vida per uns dies, unes setmanes, uns mesos que seran diferents de tots els altres i plens de reptes, esforços, experiències, que dia a dia ompliran allò que és mig ple però que cal acabar-ho d’omplir per poder aconseguir allò que et fa sentir còmode i satisfet de tu mateix.
Una altra ciutat, una altra llengua, unes noves amistats, uns nous objectius per assolir.
Cada dia és un misteri. Què passarà avui? Et preguntes.I quan vas a dormir vols gravar-ho tot en la memòria per por d’oblidar-ho i a la vegada notes la distància que et separa dels que estimes i converteix el son en un gust agredolç que et posa la pell de gallina.
Una experiència com l’Erasmus ha representat per mi un immens llistat de sensacions gairebé inexplicables, indescriptibles. Bé, de fet això és el que les fa meravelloses.
Camins
Quan el cami que hi ha a les teves espatlles es mes llarg que no pas el que tens al teu davant, veus una cosa que no havies vist mai abans el cami que has recorregut no es pas recte, sino ple de bifurcacions.Tot al llarg de les bifurcacions del teu cami trobes altres vides, coneixer-les o no, viure-les a fons o be deixar-les estar.
A cada pas hi ha una fletxa que indica una direccio diferent, d-alla en surten diferents trencants.Alguns d-aquests els agafes sense adonar-te-n, alguns altres ni tan sols els veus.Els deixes de banda ja que no saps on et porten, si cap algun indret pitjor o millor, no ho saps,pero el que si saps es que l-eleccio l-has fet tu i nomes tu. I aixo et fa sentir satisfet.
Apunt per marxar!
Quan un es troba davant d'un repte, sempre apareix la por i la incògnita que produeix sortir fora del teu món que t'has anat creant amb la quotidianitat del dia a dia. Se sol dir que tot allò que és nou impressiona, potser perquè no ho controles? O perquè està fora dels teus propis esquemes? Molt probablement. Però el que sí que és cert és que innovar ajuda a madurar, ajuda a créixer, t'aporta coses noves que aniràs emmagatzemant dins el teu cap com fotografies d'un àlbum que no vols que acabi mai.
En moments com aquest on s'ha de sortir de la rutina i d'allò que sol ser habitual, és quan més necessites als que t'envolten. I llavors te n'adones de la gent magnífica que tens al costat i que t'anima a viure una experiència com aquesta És aleshores quan aquesta por es va calmant i la il·lusió poc a poc va treient el cap.