Apunt per marxar!

Quan un es troba davant d'un repte, sempre apareix la por i la incògnita que produeix sortir fora del teu món que t'has anat creant amb la quotidianitat del dia a dia. Se sol dir que tot allò que és nou impressiona, potser perquè no ho controles? O perquè està fora dels teus propis esquemes? Molt probablement. Però el que sí que és cert és que innovar ajuda a madurar, ajuda a créixer, t'aporta coses noves que aniràs emmagatzemant dins el teu cap com fotografies d'un àlbum que no vols que acabi mai.


En moments com aquest on s'ha de sortir de la rutina i d'allò que sol ser habitual, és quan més necessites als que t'envolten. I llavors te n'adones de la gent magnífica que tens al costat i que t'anima a viure una experiència com aquesta És aleshores quan aquesta por es va calmant i la il·lusió poc a poc va treient el cap.

8 Comentaris:

totalloquevulldir ha dit...

La emotivitat d'aquests dies em té amb el cor encongit però estic molt content i tinc un xic d'enveja de la teva aventura. Serà molt intens, seran moltes experiències que no et deixaran ni un segon lliure i el temps et volarà!

aquí a partir de dimecres la quotidianitat se'm farà més lenta i passada tot pendent de les noves que arribin des d'Itàlia!

això sí! el 18 i 19 d'Octubre tindràs una visita ;)

T'estimo!

Anònim ha dit...

Ninaaaaa!!!

que tot et vagi molt bé!!

No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s´esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous





petonets preciosaaa!


Et fas estimar molt i moooolt ;)


Neus

Anònim ha dit...

Ciao Marga!!! Come stai?

Aviat aviat ja estaràs voltant per terres Italianes. Ja veuràs que un cop arribis allà les pors i el nerviosisme d'aquest dies passaran i cada dia es convertira en una aventura constant.

Jo ja he linkat el teu block a través de RSS al meu escriptori virtual "Netvibes" i així podré anar seguint dia a dia les teves aventures.

Un petó ben gran i molta sort!!!

Jesús

Anònim ha dit...

Hooola flooor!!!ara toca pujar un esglaó per obrir una porta nova, desconeguda fins ara i tancada amb clau. La propietària de la clau, afortunadament, ets tu. Cuida-la molt bé perquè et servirà per a tres mesos; després, la clau passarà a ser d'algú altre. Si ens trobes a faltar només cal que remenis la teva bossa, trobis les claus i facis que aquestes comencin a txocar entre elles i a emetre sons metàl·lics. Quan jo vingui de la uni, obri la meva bossa i tregui les meves claus de sempre, sentiré el mateix so metàl·lic, això voldrà dir que el so haurà viatjat uns quants km i després de dies i dies m'haurà arribat i jo em sentiré afortunada per tenir el plaer d'escoltar-lo..igual que tindré el plaer d'escoltar la teva veueta.

Ara estem aprop però lluny alhora perquè no ens veiem mai. A partir d'ara, estarem lluny però ens farem sentir aprop, molt aprop!!!

1ptonaaaaaas enormeee!! T'estimo un munt!!!! Alba

totalloquevulldir ha dit...

Ciao bella ragazza!!!

Acabes de marxar i aquí la rutina no s'atura, encara que pesi la teva absència.

Però la teva aventura tot just comença i també comença el compte enredera per la teva tornada i en aquest temps intens és on descobriràs l'emoció d'esta viva!

Un Petó Amor! T'estimo!

Anònim ha dit...

Benvinguda a Pàdova Marguiii. Esperem notícies teves :) 1ptonàs!
Alba

Anònim ha dit...

Hola guapa!!

Espero que malgrat la tristor i l'enyorança dels primers dies de ser lluny de casa, la teva arribada a Pàdua hagi anat molt bé!

Carrega piles per disfrutar al màxim d'aquesta experiència que de ben segur t'enriquirà en molts i molts aspectes!!

("És precisament la possibilitat d'arribar a realitzar un somni el que fa que la vida sigui interessant", P.Coelho, L'Alquimista)

Gaudeix i cuida't moltíssim!
Un petonàs i una abraçada des de Vilassar!!

Núria




Cuida't moltíssim!!!!
Un petonàs i una abraçada!!

Anònim ha dit...

wenas wapa!!!!!

Com va l'inici en terres italianes, ja veuras com d'aquí dos dies ja t'auras acostumat, estaras com a casa, parlaras italia com si hi visquessis tota la vida i tot serà més fàcil...

i mentres tant aquí et trobarem a faltar però nirem sabent l'una de l'altre i axí és farà més curta la distància.

aqui estem entre tots plantejant el nou curç, amb ganes però es nota molt que no esteu ni tu ni la Laia, jo ho noto moolt...

Vagi molt be tot!! un petonàs

Mercè

Publica un comentari a l'entrada