Retorn a Padova
Ens hem retrobat tots amb ganes d'explicar-nos com havien anat aquests dies però a la vegada de continuar vivint els nostres dies padovans, diferents, en una altra ciutat i amb una altra gent...coses que en el dia a dia ens van enriquint a tots.
L'habitació, la bici, els carrers, la facultat, les amistats, les coses típiques d'aquí, els horaris dels àpats i l'italià,,,el famós italià que a tots se'ns ha oblidat una mica aquestes festes.
La veritat és que no han canviat gaires coses..però una de les més importants ha estat la imatge de la ciutat; la pluja que l'havia caracteritzat s'ha convertit en una neu que des del dia de cap d'any ha deixat la seva petjada a Padova. Poc a poc s'ha anat fonent, però el fred que fa no deixa esborrar les últimes glapes.
Seran poc menys de dos mesos protagonitzats per un estudi que tot i ser dur està recolzat per aquelles estones de descans i de distracció on la diversió i l'humor faran més amens aquests dies que poc a poc van essent menys.
Venècia ofegada
Ha estat la quarta "acqua alta" de la història.
Només tres vegades el desastre ha estat pitjor; el 1966 Venècia va estar submergida sóta 194 centímetres d'aigua salada, el 1979 sóta 166 i el 1986 sóta 159 centímetres.
El primer de desembre Venècia va quedar ofegada dins l'aigua que ha pujat 1,56 metres per sobre del nivell del mar.
Sóta l'aigua s'hi va submergir gairebé tot.
Els venecians es despertaven de bon matí alterats pel soroll de les sirenes que anunciaven l'arribada de l'alta marea.
Aquesta gran onada va estar causada pel fort vent de Scirocco, que bufant tota la nit va provoca el gran aconteixement passat per aigua
Ha nevat
En veure-ho vaig saltar d’alegria, com una nena, i de seguida vaig trucar als de casa per explicar-ho. Quina emoció!
Vaig quedar-me embobada davant la finestra veient com queien les volves de neu. Tenien un caure delicat, un caure dolç.
Durant ben bé quatre hores la neu va anar deixant rastre per tota la ciutat, però res va deixar de funcionar. Alguns van optar per quedar-se a casa i no anar a classe, però jo vaig sortir al carrer per veure de més aprop un autèntic dia d’hivern, amb neu i fred.
Realment ens preocupa el que pensi la gent de nosaltres?
Hi ha qui creu que ens trobem immersos dins d'una llei de la selva. Cadascú mira pel seu propi interès, però fins a quin punt els interessos de la gent beneficia a la resta?
Són preguntes que segurament no es formulen sovint, sinó que tot i que moltes vegades es demostri el contrari, les persones som ciutats emmurallades, vaixells blindats amb alguna que altra escletxa per deixar-hi entrar només allò que és bò per nosaltres mateixos.
I jo em pregunto: per què tancar les portes si de lo dolent també es pot aprendre?
Potser volem protegir-nos, però el que s'acaba fent és aïllar-se d'una realitat que tot i ser dura i cruel és la que ens toca viure.
I si no la vivim perquè som aquí?
Tothom ha passat penes i glòries i sincerament qui no les viu és perquè viu enganyat, encegat, aíllat d'un món en forma de balança.
Hi ha qui rep patacades.
Hi ha qui té més sort i qui veu la vida de color de rosa.
Però realment qui no barreja tot això no pot ser feliç.
Es diu que dels errors s'aprèn, però si un no s'equivoca deu estar totalment buit com a persona.
Ningú pot ser un sant ni un ésser perfecte. Però tampoc es pot caure en l'error de deixar de fer el que es vol pel que puguin pensar els altres.
Un no pot pensar per un altre.
Un mateix ha de decidir, correctament o no, però almenys serà ell i no un altre el que podrà creure que s'ha valgut de la seva persona.
Por a equivocar-se? Segurmanent.
Però si no es prova no hi haurà emocions a la vida. I no emocionar-se no és viure i no viure és morir.
Un no pot deixar tallar-se les ales i que això li impedeixi volar.
Un ha de poder recórrer món i omplir-se així dels racons més insòlits.
Si ens tanquem en banda ens arrisquem a perdre'ns tant lo dolent com lo bò.
Si posem barreres, després el món ens posarà barreres a nosaltres i acabarem perdent-ho tot.
La vida és doncs perquè la visquem, deixant-nos de pressions i opinions externes que segurament no ens agradaran però tothom és lliure d'expressar el que pensa.
Per això els humans som éssers intel·ligents, malvats o solidaris.
Però lo essencial és que cadascú és com és, diferent, imprevist i irrepetible.
Sinó no seriem persones, més aviat autòmates moguts per les masses que han anat intentant dominar el món.
La gent resisteix, buscant un camí que els portarà no se sap on però que serà seu i no dels altres.
Aquesta és doncs la qüestió; cadascú té el seu món, que podrà o no compartir amb els altres.
Un mes després
Sembla mentida!! En un obrir i tancar d'ulls ja ha passat un mes i jo me l'he començat a fer casa meva, els carrers, la gent, la vida del dia a dia, les festes, l'anar a comprar, anar a classe, estudiar, fer el dinar, el sopar....són tot un munt de coses que dins d'aquest mes han anat guanyant terreny dins la meva quotidianitat.
Fa un mes que sóc aquí que ja em sembla bastant de temps però no ha passat pas lent sinó el contrari, sembla que porti mitja vida aquí però en poc temps m'he adaptat a un món nou que comença a agafar forma, no deixant de banda que el que tenia fa dos dies l'enyoro més que res en aquest món.
Trobo a faltar la meva habitació, els carrers de Llavaneres, la seva gent, els amics, la família i sobretot a tu Marc que m'estimes en la distància però ara més fort que mai.
Gràcies a tots per fer la meva vida tant especial, perquè ara des d'aquí és diferent, però el que la rodeja (que és el més important) segueix sent el mateix de sempre.
Gita a Verona
Com un ramat d’ovelles, una gran quantitat d’estudiants erasmus vam omplir els carrers de la ciutat de Romeu i Julieta. Érem un munt de gent, tots de llocs i procedències diferents!
El dia era fantàstic, feia sol i vam anar gairebé tot el dia en màniga curta que és tot un privilegi!
Vam passejar per tot Verona durant gairebé més de sis hores; jardins, places, carrers, castells, la famosa Arena…fins i tot vam tocar la teta de la Julieta que diuen que porta sort!
Verona és una ciutat que al igual que Pàdova forma part de la regió del Vèneto i té 260.000 habitants. El seu nucli antic conserva un aspecte medieval i es troba a l'oest del riu Adige.
Bé, aquí us deixo algunes fotos perquè pogueu disfrutar des d’aquí de la bellesa de la ciutat de Verona.
En Marc ve de visita!!
en marc arriba
:*
en una "grillata" erasmus
el de la dreta és Italià! Mola eh!
tàndem :P
marxant de la resi :_(Aquest cap de setmana ha vingut en Marc a fer-me una visita. Dos dies curtíssims però plens d’emoció i tendresa.
Ha conegut Pàdova, una ciutat que durant el curs està plegada d’estudiants i on els dies són càlids però a les nits refresca, sobretot a l’hivern així que em sembla que del fred no se’n salvarà ningú!
La Basílica del Santo, el Prato della Valle (la plaça més gran d’Europa) la zona universitària, la residència, l’ambient erasmus, la festa…i ens hem mogut amb autobus i també amb la bicicleta que ara és el meu vehicle habitual!!!
Ha sigut breu, però ha pogut donar una ullada allà on estic vivint aquesta temporada i ha conegut els meus nous companys de batalles, d’estudi i de festa. Tots som de llocs diferents però una experiència idèntica ens ha unit i ens ajuda a tots a fer-ho molt més fàcil i divertit.
He començat una nova vida, però el que l’envolta la fa molt més planera ja que en un principi semblava ser una enorme muntanya.
Gràcies a tots i sobretot gràcies a tu amor per fer que tot això sigui més fàcil, ara ens sentim més aprop i pots saber on vaig i què faig durant els dies d’aquesta nova vida.
T’estimo.